Passarel·la de pagament: com triar-la sense regalar marge ni vendes

Posem per cas un torrador de cafè de Palafrugell que ven bosses de 250 grams a 12 euros a la seva botiga online. La comanda mitjana ronda els 18 euros i, des de l'estiu, també hi compren turistes francesos i alemanys que van passar per la botiga. Per cobrar va activar la passarel·la que venia amb la plantilla i, en tancar el primer mes, es troba amb tres coses. En una comanda mitjana, la comissió s'ha endut gairebé un 3 %. Algunes comandes s'han quedat «pendents de pagament» perquè el client no va acabar de confirmar la compra a l'app del seu banc. I diversos clients han preguntat si podien pagar amb Bizum. Cap de les tres no té a veure amb el cafè. Tenen a veure amb la passarel·la de pagament, que és l'únic pas de la botiga en què el client ja ha decidit comprar.

Què és una passarel·la de pagament

Una passarel·la de pagament és el servei que cobra a la teva botiga online. Recull les dades del pagament (la targeta, el telèfon de Bizum o el compte de PayPal), demana al banc del client que l'autoritzi i, si diu que sí, avisa la botiga perquè doni la comanda per pagada. Després els diners arriben al teu compte, amb la comissió ja descomptada o cobrada a part, segons el contracte.

Al darrere hi ha diverses parts: el banc que va emetre la targeta del client, la marca de la targeta (Visa, Mastercard), l'entitat que accepta el cobrament en nom teu, que pot ser el teu banc o un proveïdor de pagaments, i la peça tècnica que ho connecta tot amb el teu web. Quan la posa el teu banc, se'n sol dir TPV virtual, l'equivalent online del datàfon del taulell. Molts bancs espanyols el donen amb la tecnologia de Redsys, que segons el seu web processa més de 45 milions de pagaments al mes amb el seu TPV virtual.

Triar-la bé importa perquè pagar per internet ja és el normal. Segons un article del Banc d'Espanya amb dades de l'estudi del Banc Central Europeu sobre hàbits de pagament, el 2024 els consumidors espanyols van fer gairebé tres vegades més pagaments online que el 2019. El 51 % d'aquests pagaments va ser amb targeta i el 26 %, amb carteres digitals com Apple Pay o Google Pay, amb PayPal o amb altres aplicacions. Els pagaments immediats, que és on entra Bizum, van ser el 6 %. Ho trobaràs tot a «Evolución y tendencias en los pagos de los consumidores españoles», del Butlletí Econòmic d'abril de 2025 (en castellà).

TPV virtual del banc o passarel·la de pagament independent

La primera decisió és amb qui signes. Amb el TPV virtual del banc, el contracte és amb la teva entitat: ella accepta els cobraments, els diners entren al compte que hi tens i la comissió no té tarifa pública, es negocia com la del datàfon. Redsys, per exemple, permet afegir al mateix TPV virtual Bizum, PayPal, Google Pay i Apple Pay, i té mòduls per a les plataformes de botiga més habituals, com WooCommerce o PrestaShop.

Amb una passarel·la de pagament independent, com Stripe o PayPal, l'alta es fa per internet, les tarifes són públiques i comences a cobrar sense negociar res. Els diners passen primer pel compte que hi tens i d'allà al teu banc, amb el calendari de pagaments que fixi cadascun. Cap opció no guanya sempre. Si vens fora, cobres subscripcions o comences amb poc volum, la independent et deixa arrencar el primer dia. Si les teves comandes són petites i els clients són d'aquí, demana l'oferta al banc i pregunta-li si la comissió porta part fixa per operació: si no en porta, en comandes de 15 o 20 euros et pot sortir més barata.

La taxa d'intercanvi i el marge per negociar

Cada pagament amb targeta porta a dins una taxa d'intercanvi, la part que es queda el banc del client. A la Unió Europea està limitada des de finals del 2015 pel Reglament (UE) 2015/751: amb les targetes de particulars no pot passar del 0,2 % de l'import en les de dèbit ni del 0,3 % en les de crèdit. El que pagues per sobre són les quotes de la marca i el marge de qui et dona el servei, i per això dos comerços amb el mateix banc poden pagar comissions diferents. Les targetes d'empresa i les emeses fora de la Unió no entren en aquest límit, i solen sortir més cares.

Quant cobra una passarel·la de pagament

Gairebé totes cobren per venda, i moltes combinen un percentatge amb una quantitat fixa per operació. Com a referència, el 26 d'octubre de 2026 Stripe publicava a Espanya 1,5 % + 0,25 € per pagament amb targeta estàndard de l'Espai Econòmic Europeu, i PayPal, 2,90 % + 0,35 € per cobrament nacional amb compte PayPal. El TPV virtual del banc no té tarifa pública. Les tarifes canvien, així que mira la pàgina de cadascun el dia que contractis.

Tothom compara el percentatge, però en una botiga de comandes petites pesa més la part fixa. En una comanda de 18 euros, la tarifa d'1,5 % + 0,25 € s'emporta 0,52 euros, un 2,9 %; en una de 120 euros s'emporta 2,05, un 1,7 %. Amb 2,90 % + 0,35 € serien 0,87 euros a la comanda petita (un 4,8 %) i 3,83 a la gran (un 3,2 %). Fes el compte amb la teva comanda mitjana real, no amb l'exemple de la pàgina del proveïdor.

El que no surt a la tarifa principal

La xifra gran és la de la targeta normal del país. A la mateixa pàgina d'Stripe, les targetes prèmium de l'Espai Econòmic Europeu passen al 2,8 % + 0,25 €, les del Regne Unit al 2,5 % + 0,25 € i les d'altres països al 3,15 % + 0,25 €, i s'hi suma un 2 % si cal convertir la divisa. PayPal afegeix un 1,29 % als cobraments des del Regne Unit i un 1,99 % als de la resta de mercats de fora de l'Espai Econòmic Europeu. Després hi ha les disputes: Stripe cobra 20 euros per cadascuna que reps i 20 més si la impugnes, tot i que aquests últims te'ls torna si la guanyes; a PayPal, la tarifa estàndard per disputa és de 14 euros. Si al torrador li compra algú de Londres amb una targeta britànica, la comissió d'una comanda de 18 euros passa de 0,52 a 0,70 euros. I una disputa per una bossa de 12 euros costa més que la mateixa venda.

Bizum, PayPal, Apple Pay i Google Pay: quins mètodes oferir

Tenir molts mètodes no és millor per si sol; el que compta és que hi sigui el que fa servir el teu client. Amb les dades del Banc d'Espanya, la targeta és el primer que cal tenir. Al darrere hi ha les carteres com Apple Pay i Google Pay, que paguen amb la targeta desada al mòbil sense teclejar números. I això pesa més del que sembla: en el mateix estudi, el 24 % dels consumidors espanyols va dir que havia tingut algun problema tècnic en pagar online, i el més comú, que va assenyalar un 10 %, va ser complicar-se en introduir les dades del pagament.

Per tenir Bizum a la botiga online cal passar per un banc. Bizum explica a la seva pàgina per a comerços que sempre cal un acord amb un banc que l'ofereixi i que s'integra a través d'una passarel·la bancària certificada. Per al client és senzill: tria Bizum, escriu el seu telèfon i confirma el pagament a l'app del seu banc. Bizum admet també pagaments recurrents i subscripcions, que el client valida la primera vegada. Si cobres amb una passarel·la independent, pregunta abans si el pot oferir.

PayPal té sentit si una part dels teus clients el demana. És la tarifa més alta de les que hem citat, així que convé tenir-lo com una opció més, no com l'única. I no omplis l'últim pas de logos: tres o quatre mètodes ben triats s'entenen millor que deu, i cada un que afegeixes és una altra connexió per mantenir.

Si vens a clients de fora

Els francesos i alemanys del torrador paguen en euros, així que la moneda no hi canvia res. El que sí que canvia és l'idioma: la pàgina de pagament hauria de sortir en el del client. Redsys, per exemple, permet mostrar la seva pàgina de pagament en diversos idiomes i adaptar-ne el disseny a la imatge de la botiga. Si vens a països amb una altra moneda, mira quant costa la conversió de divises i qui la paga, tu o el client.

L'autenticació reforçada: el pas on es perden pagaments

Des de la directiva europea de serveis de pagament, coneguda com a PSD2, comprar amb targeta per internet exigeix gairebé sempre una autenticació reforçada: el client ha de confirmar que és ell amb dos elements de tipus diferents, una cosa que sap (un PIN o una contrasenya), una cosa que té (el mòbil) o una cosa que és (l'empremta). A la pràctica, és l'avís de l'app del banc o el codi per SMS que arriba en pagar.

També és on es perden comandes. En l'estudi del Banc d'Espanya, un 4 % dels consumidors va tenir problemes amb l'autenticació o les contrasenyes en pagar online, i prop d'un 3 %, amb la redirecció per verificar el pagament. És el que li passava al torrador amb les comandes «pendents de pagament»: el client arribava a la pantalla del banc i no l'acabava.

No es pot treure, però hi ha casos en què no es demana. El Reglament Delegat (UE) 2018/389 permet no demanar-la en compres de fins a 30 euros, sempre que des de l'última autenticació el client no hagi acumulat més de 100 euros o cinc pagaments; en els cobraments periòdics del mateix import al mateix comerç, després del primer, i en els pagaments que el proveïdor consideri de risc baix, fins a 100, 250 o 500 euros segons la seva taxa de frau. Aquestes exempcions les apliquen els proveïdors de pagament, el del client o el teu, no la botiga: tu no decideixes quan es demana el codi.

I saltar-se-la no surt de franc. El Reial decret llei 19/2018, que porta la directiva a Espanya, diu que si el comerç o el seu proveïdor de pagaments no accepten l'autenticació reforçada, han de pagar al banc del client el perjudici causat. Dit d'una altra manera: si un pagament que va entrar sense codi resulta ser un frau, normalment l'acaba pagant la botiga.

Subscripcions i targetes desades

Si vens per subscripció, com el cafè de cada mes, el primer cobrament porta autenticació i els següents del mateix import poden anar sense. Per això la passarel·la desa la targeta de manera segura, el que se'n diu tokenització: la botiga no conserva el número de la targeta, sinó una referència que li dona la passarel·la per tornar a cobrar. Redsys ho ofereix com a pagament tokenitzat. Si l'import canvia d'un mes a l'altre, compta que el banc pot tornar a demanar la confirmació.

On escriu el client les dades de la targeta

Hi ha tres maneres de muntar el pagament, i la diferència importa per seguretat. Amb la redirecció, en prémer «pagar» el client surt a la pàgina de la passarel·la, hi escriu la targeta i torna a la botiga amb el resultat. És el més senzill: la documentació de Redsys explica que en aquest cas ells s'ocupen de l'autorització i de l'autenticació, i la botiga només rep l'avís amb l'estat del pagament.

Amb els camps incrustats, el formulari es veu dins la teva pàgina i amb el teu disseny, però els camps de la targeta els serveix la passarel·la, normalment en un iframe, i el teu servidor no arriba a veure les dades. Redsys en diu inSite i els grans proveïdors tenen alguna cosa semblant. La tercera manera és un formulari teu que recull la targeta i l'envia a la passarel·la. Funciona, però llavors el teu servidor maneja dades de targeta i la norma de seguretat del sector, la PCI DSS, et demana moltíssim més.

Per a una botiga petita, el més assenyat és una de les dues primeres. Tot i això, el web ha d'estar al dia: el consell que gestiona la PCI DSS demana a les botigues amb camps incrustats que confirmin que la seva pàgina no és vulnerable a scripts que la puguin manipular. Per què ataquen webs que «no tenen res per robar» ho expliquem a per què pirategen webs petits.

Què diu la llei quan cobres online

Hi ha dues normes que sovint s'incompleixen sense voler. La primera: no pots cobrar un recàrrec per pagar amb targeta ni amb cap altre mitjà. L'article 35 del Reial decret llei 19/2018, de serveis de pagament prohibeix exigir despeses addicionals per fer servir qualsevol instrument de pagament. El que sí que permet és el contrari: oferir un descompte o un altre avantatge per animar a fer servir un mitjà concret. «+2 % si pagues amb targeta» no s'hi val; «5 % de descompte pagant amb Bizum», sí.

La segona va de devolucions. Si el client desisteix de la compra, la llei de consumidors et dona 14 dies naturals per tornar-li els diners, despeses d'enviament incloses, i ho has de fer amb el mateix mitjà de pagament que va fer servir, tret que ell n'accepti un altre i no li costi res. Pots esperar a rebre el producte o la prova que te l'ha enviat. Per això convé una passarel·la que et deixi retornar un pagament des del tauler en un minut: una transferència a mà només val si el client l'accepta.

Les condicions de compra, la política de devolucions i la resta de textos que necessita una botiga són a quins textos legals necessita el teu web. No som advocats i això no és assessorament jurídic; és el que convé tenir resolt abans de cobrar la primera venda.

Disputes i contracàrrecs: quan el client reclama al seu banc

Un contracàrrec és el que passa quan el client, en lloc de demanar-te la devolució a tu, diu al seu banc que no reconeix el pagament o que no li ha arribat la comanda. El banc et pot retirar els diners mentre es resol i tu tens un termini per presentar proves. A més, moltes passarel·les cobren una tarifa per disputa, com les que hem vist.

Moltes s'eviten amb coses senzilles. Que el nom que surt a l'extracte del client sigui reconeixible: si la botiga es diu d'una manera i la societat d'una altra, el client no sap què és aquest càrrec. Que li arribi el número de seguiment de l'enviament. I que una consulta per correu o per WhatsApp es contesti de pressa. Amb comandes de 12 euros, de vegades el més barat és tornar els diners abans que la queixa es converteixi en disputa.

Com triar passarel·la de pagament en cinc preguntes

1. Quina és la teva comanda mitjana? Si és petita, compara la part fixa abans que el percentatge, i demana al banc l'oferta per escrit per posar-la al costat de les tarifes públiques.

2. Com paguen els teus clients? Mira les comandes que ja tens, o pregunta. Si et demanen Bizum, necessites un banc que l'ofereixi; si vens fora, calcula el que costen les targetes d'altres països.

3. On i quan arriben els diners? A quin compte, cada quants dies i si t'ingressen cada venda per separat o el total de diversos dies ja sense comissions. Com més clar, més fàcil és quadrar la comptabilitat.

4. Què passa amb les devolucions i les disputes? Si pots retornar des del tauler, si recuperes la comissió quan retornes i quant et costa una disputa.

5. Es connecta amb el que ja fas servir? Amb la plataforma de la botiga, amb el programa de facturació i amb la comptabilitat. Un mòdul oficial per a la teva plataforma estalvia molta feina a mida.

La passarel·la connectada amb la teva facturació

Cobrar és la meitat. Cada comanda pagada ha d'acabar en una factura, a l'estoc i a la comptabilitat, i aquí se'n van les hores. Moltes passarel·les ingressen el total de diversos dies en un sol moviment i amb les comissions ja restades, així que per quadrar el banc cal separar després cada comanda i la seva comissió. Fet a mà, cada comanda és una estona de copiar i comprovar.

Amb una connexió, la passarel·la avisa la botiga de cada pagament confirmat, la botiga passa la comanda al programa de facturació, que fa la factura, i el que t'ingressa el proveïdor es creua sol amb les comandes. Amb Verifactu, a més, un error en passar a mà una comanda no s'arregla esborrant la factura: cal rectificar-la, com expliquem a Verifactu: què és, a qui afecta i quan és obligatori. Muntar aquestes connexions és la feina de la nostra automatització de processos, i quan la botiga necessita alguna cosa que cap plataforma no porta, del nostre programari a mida.

Quant costa integrar una passarel·la de pagament amb nosaltres

Muntar la passarel·la és part del projecte de la botiga, que va per projecte i amb pressupost tancat per escrit abans de començar, com expliquem a quant costa una botiga online. Les quotes de la nostra pàgina de preus, de 100 a 1.500 euros més IVA al mes, són de web i presència; una botiga es pressuposta a part. Si ja tens botiga i només vols canviar de passarel·la, afegir Bizum o connectar els cobraments amb la facturació, també et donem un preu tancat pel que calgui fer. El contracte amb el banc o amb el proveïdor de pagaments va al teu nom, com tot el que muntem: si un dia te'n vas, te l'emportes.

El comerç electrònic és una de les categories del catàleg del Kit Digital, amb catàleg, carretó i passarel·la de pagament. Si la convocatòria es torna a obrir, a la nostra pàgina del Kit Digital pots apuntar-te a la llista d'espera.

La teva passarel·la de pagament amb un equip petit

Som tres socis i treballem des del Palau Firal de Sant Antoni de Calonge, amb botigues i negocis de les províncies de Girona i Barcelona. L'Ivan munta la passarel·la i les connexions amb la botiga, la facturació i la comptabilitat. L'Izan revisa la seguretat del web i deixa mesurades les compres, per saber d'on ve cada comanda. Jordi s'ocupa que l'últim pas s'entengui: quins mètodes es veuen, què diu cada botó i què rep el client després de pagar.

Si vols saber quina passarel·la t'encaixa, escriu-nos per WhatsApp amb la teva comanda mitjana, com et paguen avui els clients i quina plataforma fa servir la teva botiga, i et direm què miraríem primer. També ens pots escriure des del formulari de contacte.