Enllaçat intern: el camí fins a la pàgina que ven

Posem una fusteria de Banyoles que fa un any que publica un article al mes al seu blog: com cuidar una taula de roure, quina fusta aguanta millor el vapor d'una cuina, quant es triga a fer un armari encastat. Els articles tenen visites, sobretot els de manteniment. La pàgina de cuines a mida, que és la que porta els encàrrecs, gairebé no surt a Google i quasi ningú no hi arriba. Si es revisen els articles un per un, cap no l'enllaça: per arribar-hi s'ha d'obrir el menú i buscar-la. Això s'arregla amb enllaçat intern, i quan el web ja té contingut és de les feines de SEO que menys costen.

Què és l'enllaçat intern

L'enllaçat intern és el conjunt d'enllaços que porten d'una pàgina del teu web a una altra del mateix web: els del menú, els del peu, les molles de pa que surten damunt del títol i els que van dins del text. Els enllaços externs surten cap a altres webs, i els que altres webs posen cap al teu són els que se solen anomenar backlinks; d'aquests en parlem a com aconseguir enllaços per al teu web sense comprar-ne cap. Els interns tenen un avantatge sobre els altres: només depenen de tu.

Google ho explica a la seva guia de pràctiques recomanades sobre enllaços (en castellà): els fa servir per trobar pàgines noves per rastrejar i com un dels factors per decidir quines pàgines són rellevants. Amb els enllaços interns li ensenyes què tens, de què tracta cada pàgina i quines t'importen més.

Per a què serveixen els enllaços interns

Un enllaç intern ben posat fa tres feines alhora.

Que Google trobi totes les teves pàgines

Google passa d'una pàgina a una altra seguint enllaços. Una pàgina a la qual no apunta cap enllaç costa més de descobrir i li diu poca cosa sobre la seva importància, encara que sigui al mapa del lloc. La norma que dona Google cap en una línia: totes les pàgines que consideris importants han de tenir un enllaç des d'almenys una altra pàgina del teu web.

Que entengui de què tracta cadascuna

El text visible de l'enllaç, el text àncora, és una pista sobre la pàgina de destinació. Un enllaç que diu «cuines de fusta a mida» explica a Google, i a qui el llegeix, què trobarà a l'altra banda. Un que diu «aquí» no explica res.

Que el client arribi a la pàgina que ven

Qui llegeix com cuidar una taula de roure ja ha demostrat que li interessa la fusta. Si en aquell mateix paràgraf troba un enllaç a les cuines a mida, pot continuar sense tornar a Google. Si no el troba, el més normal és que tanqui la pestanya. Per això un blog sense enllaços cap als serveis treballa a mitges, com expliquem a blog per a empreses: quan serveix i quan no.

Els enllaços interns que té qualsevol web

• El menú. Porta a les pàgines principals des de qualsevol lloc. És l'enllaç que més es repeteix, però és igual a totes les pàgines i no aporta context.
• El peu de pàgina. Per al que es busca al final: contacte, preus, textos legals. Amb cinquanta enllaços atapeïts no s'hi troba res.
• Les molles de pa. La línia «Inici / Blog / Posicionament SEO» que tens damunt del títol d'aquest article. Et diuen on ets i et deixen pujar un nivell amb un clic.
• Els enllaços dins del text. La frase del voltant explica per què val la pena anar a aquella altra pàgina. Són els que donen més informació i els que més s'obliden.
• Els botons. «Veure preus» o «Demanar pressupost» també són enllaços interns, i són els que acosten la venda.

Perquè Google els segueixi, han de ser enllaços de veritat. La seva guia diu que, en general, només pot rastrejar un enllaç si està fet amb l'etiqueta d'enllaç normal de l'HTML, la «a» amb l'adreça a l'atribut «href». Un botó que canvia de pàgina amb un truc de JavaScript pot funcionar quan el toques i no existir per al cercador. És una errada que es veu en menús desplegables i en webs muntats amb molt de JavaScript.

El text de l'enllaç: què s'hi ha de posar i què no

Google demana que el text d'un enllaç sigui descriptiu, concís i rellevant tant per a la pàgina on és com per a la que enllaça. En un web petit això es tradueix en sis costums:

• Que digui on porta. «Cuines de fusta a mida» funciona. «Fes clic aquí» i «més informació» no, i són justament els exemples que posa Google del que no convé.
• Que s'entengui sol. La prova que proposa Google: llegeix només el text de l'enllaç, sense la frase del voltant. Si no saps de què tracta la pàgina de destinació, cal canviar-lo.
• Que sigui curt. Tres o quatre paraules ben triades es llegeixen millor que una frase sencera subratllada.
• Que soni natural. Google avisa que l'excés de paraules clau als enllaços va contra les seves polítiques sobre spam. Si vint enllaços diuen «fusteria barata a Banyoles», es nota. Millor variar: «les nostres cuines a mida», «com treballem una cuina de roure», «el que costa una cuina de fusta».
• Que no vagin amuntegats. Cinc enllaços seguits, un per paraula, no els distingeix ningú. Google recomana separar-los i que cadascun tingui la seva frase.
• Si l'enllaç és una imatge, que tingui text alternatiu. Google el fa servir com a text de l'enllaç.

Tot això també ajuda qui navega amb un lector de pantalla, que sovint salta d'enllaç en enllaç per fer-se una idea de la pàgina. Una llista de «llegir més, llegir més, llegir més» no li diu res.

Cal posar la paraula clau exacta en tots els enllaços interns?

No cal, i repetir-la a cada enllaç sol quedar forçat. N'hi ha prou que el text deixi clar què hi ha a la pàgina: si és la de cuines a mida, qualsevol manera natural de dir-ho serveix. El que sí que convé és no descriure la mateixa pàgina de maneres que es contradiuen. Si uns enllaços diuen «cuines» i uns altres «armaris» per a la mateixa adreça, qui els segueix no sap ben bé què trobarà.

Pàgines òrfenes: les que no enllaça ningú

Una pàgina òrfena és una pàgina del teu web a la qual no porta cap enllaç intern. N'apareixen més del que sembla:

• la landing d'una campanya antiga que es va quedar publicada;
• un servei nou que es va afegir al web, però no al menú ni a cap article;
• una pàgina que va canviar d'adreça sense que ningú actualitzés els enllaços que apuntaven a l'antiga.

Algunes són òrfenes a propòsit, com la pàgina de gràcies que surt després d'enviar un formulari o una landing pensada només per a qui arriba des d'un anunci. Aquestes es poden quedar així. El problema són les que vols que surtin a Google i que ningú no troba passejant pel teu web, ni el cercador ni el client.

Com trobar-les

En un web petit es pot fer a mà. Treu la llista de pàgines del mapa del lloc, que sol ser a eldomini.com/sitemap.xml o en una adreça semblant, i apunta al costat de cadascuna quines altres pàgines l'enllacen. A Search Console, l'informe d'enllaços té una taula amb les pàgines més enllaçades des del teu propi web, i si en tries una veus quines pàgines teves hi apunten. Google avisa que és una mostra i no una llista completa, així que serveix per detectar els problemes grossos, no per comptar enllaços un per un. La resta d'informes que val la pena mirar els expliquem a Google Search Console: què mirar cada mes. En webs grans es fa servir un rastrejador, un programa que recorre el web com ho faria Google i compta els enllaços que rep cada pàgina.

Quants enllaços interns cal posar a cada pàgina

No hi ha cap número màgic, i Google ho diu tal qual: no existeix una quantitat exacta d'enllaços que hagi de tenir una pàgina, tot i que si creus que en té massa, probablement és que en té massa. Nosaltres ens fem una pregunta abans de posar-ne cadascun: a qui li serveix aquest enllaç aquí? Si ajuda a entendre el que s'explica o porta al pas següent lògic, es queda. Si només hi és perquè hi hagi enllaços, sobra.

En un article sol bastar amb pocs enllaços ben posats: un o dos cap al servei relacionat i la resta cap a articles que amplien alguna cosa que allà només es menciona de passada. En una pàgina de servei, enllaços als preus, al contacte i als articles que resolen els dubtes de qui està a punt de decidir-se.

La regla dels tres clics i la distància fins al que és important

Segur que has sentit que cap pàgina no hauria d'estar a més de tres clics de la portada. Nielsen Norman Group, una de les consultores d'usabilitat més citades, explica per què la regla dels tres clics és falsa (en anglès): cap estudi publicat no l'avala, i l'estudi que citen va comprovar que necessitar més de tres clics no feia que la gent abandonés més ni que quedés menys satisfeta. Compta més que cada pas deixi clar on porta, que les molles de pa diguin on ets i que les pàgines carreguin ràpid: tres clics lents es porten pitjor que cinc de ràpids.

La idea de fons sí que val: el que ven ha d'estar a prop i ben senyalitzat. L'ajuda de Search Console proposa fer servir el seu informe d'enllaços per comprovar que les pàgines principals, com la d'inici o la de contacte, estan ben enllaçades, i que es pot anar d'una pàgina a una altra amb el mínim de clics possible. Un servei al qual només s'arriba des del peu, o un article enterrat deu pàgines enrere al blog, ho té més difícil per rebre visites.

Com fer l'enllaçat intern del teu web pas a pas

1. Fes la llista de les pàgines que venen. Serveis, productes, preus i contacte. Són les que han de rebre més enllaços. Si encara tens tots els serveis ficats en una sola pàgina, comença per aquí: ho expliquem a la pàgina de serveis: una per cada cosa que vens.

2. Busca on ja parles de cadascuna. Escriu a Google site:eldomini.com cuines, amb el teu domini i la paraula que toqui, i veuràs quines pàgines teves la mencionen. Aquestes són les candidates a portar un enllaç.

3. Posa l'enllaç on el text ja en parla. A la frase on surt el tema i amb un text que descrigui la pàgina de destinació. Un bloc d'«articles relacionats» al final està bé, però no substitueix l'enllaç dins del text.

4. Enllaça l'article nou des dels antics. En publicar, gairebé tothom enllaça de l'article nou als vells i s'oblida de la tornada. Busca dos o tres articles anteriors que toquin el tema i afegeix-hi un enllaç al nou: li arriben lectors des del primer dia i Google té més camins per trobar-lo.

5. Ajunta els articles que parlen del mateix. Si tens cinc articles sobre cuines, que s'enllacin entre ells i que tots apuntin a la pàgina de cuines a mida. Així el lector sempre té per on continuar i queda clar quina és la pàgina principal d'aquest tema.

6. Arregla el que està trencat. Un enllaç intern a una pàgina que ja no existeix acaba en un error 404 i talla el camí. I si canvies l'adreça d'una pàgina, a més de la redirecció, actualitza els enllaços que apuntaven a l'antiga. És una de les errades que repassem a migrar el web sense perdre posicions.

Enllaçat intern en un blog: cada article porta a un servei

Cada article hauria de deixar un pas següent clar, i gairebé sempre és el servei amb què té relació. No cal forçar-ho a cada paràgraf: n'hi ha prou que l'enllaç estigui a mà en el moment en què el lector pensa «això m'ho podria fer algú». A la fusteria, l'article sobre la fusta que aguanta la humitat enllaçaria a les cuines a mida, el de com cuidar una taula als mobles a mida, i tots dos a la pàgina de contacte.

Errades d'enllaçat intern que veiem sovint

• Tot apunta a la portada. El logo, l'«Inici» del menú, el «tornar» de cada article… i als serveis no hi arriba cap enllaç des del text.
• Tots els enllaços diuen «llegir més». Al blog, als serveis i als botons. Ni Google ni la persona que llegeix saben què hi ha darrere de cadascun.
• Menús que no són enllaços. Funcionen quan els toques, però estan fets amb JavaScript sense una etiqueta d'enllaç normal i el cercador no els segueix.
• Enllaços a adreces antigues. Passen per una o diverses redireccions abans d'arribar. Funcionen, però cada salt afegeix espera.
• Enllaçar per enllaçar. Un enllaç a cada línia, cap a pàgines que no tenen res a veure amb la frase. Distreu qui llegeix i no ajuda ningú.

L'enllaçat intern també compta per a la IA

Cada cop més gent pregunta a ChatGPT, a Gemini o al mode IA de Google en lloc de cercar. A la seva pàgina sobre les funcions d'IA i el teu lloc web (en castellà), Google diu que per sortir als resums creats amb IA i al mode IA no calen optimitzacions especials, i entre els bàsics del SEO que continuen valent cita que el contingut sigui fàcil de trobar mitjançant enllaços interns.

La resta d'assistents no publiquen tant de detall, però els seus robots també han d'arribar a una pàgina per poder citar-la. Un web ben enllaçat, amb textos d'enllaç que diuen de què tracta cada pàgina, els ho posa més fàcil. És part de la feina de posicionament GEO, que es recolza en les mateixes bases que el SEO.

Quant costa tenir els articles ben enllaçats

L'enllaçat intern va inclòs en la feina. Cada article del nostre servei d'articles web porta enllaços interns cap a les teves pàgines de servei, i en el posicionament SEO revisem l'estructura del web, que inclou com s'enllacen les pàgines entre elles.

Els plans amb articles són aquests: El teu Web, 200 € al mes, amb un web de deu subpàgines, el hosting i un article al mes; Presència Bàsica, 400 € al mes, amb tres articles al mes al teu web i tres a la teva fitxa de Google; Presència Mitjana, 750 €, amb cinc i cinc i la gestió de Google Ads i Meta Ads, i Presència Avançada, 1.500 €, amb set i set i dues publicacions al mes a les teves xarxes socials. Tot sense IVA, sense cost d'alta i sense permanència: es pot aturar avisant amb trenta dies. Ho tens desglossat a la nostra pàgina de preus.

Enllaçat intern amb un equip petit

Som tres socis i treballem a la mateixa taula, al Palau Firal de Sant Antoni de Calonge, amb negocis de les províncies de Girona i Barcelona. L'Ivan programa els webs i s'assegura que el menú, les molles de pa i els botons siguin enllaços que Google pot seguir. En Jordi decideix amb tu quines pàgines han de rebre els enllaços, que són les que venen. L'Izan mesura quins articles acaben portant gent fins a un servei o fins al contacte.

Si ja tens un blog amb articles que no porten enlloc, escriu-nos per WhatsApp amb l'adreça del teu web i a la primera conversa et direm quines pàgines enllaçaríem primer. També ens pots escriure des del formulari de contacte.